Hom aprofita també l’aigua de fonts (com la que dona nom a la vila) i de pous. Un 20% del terme és improductiu. L’agricultura de secà, en regressió davant el regadiu, és destinada a garrofers (unes 200 ha), ametllers (50 ha) i oliveres (22 ha). El regadiu (unes 450 ha) és destinat a tarongers (400 ha), i a hortalisses.
La vila (3.286 h agl [2006], fonters; 77 m alt.) és al raiguer de la serra Gallinera; l’església parroquial (Sant Antoni) és gòtica (segle XV).
El lloc, que havia estat mixt de moriscs (26 focs el 1602, dependents de la fillola d’Oliva) i de cristians vells (160 focs el 1609) fins a l’expulsió dels primers, depengué de la baronia de Rebollet (les ruïnes del castell de Rebollet són dins el terme), de la família dels Carròs, que passà als Boixadors i als Centelles, comtes d’Oliva. Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Rafelgescar i la casa de la Foia.