Eclesiàstic de família cardenalícia i advocat, es féu famós amb l’oració fúnebre d’Innocenci XII. Acadèmic a l’Arcadia amb el nom de Nidalmo Tiseo, fou un home d’una gran humanitat i de molta cultura; ben acollit en la societat romana, organitzà a casa seva una tertúlia literària, d’on nasqué la seva obra més important, Ricciardetto (publicada pòstumament el 1738), poema satíric en octava rima, en forma de paròdia heroicocavalleresca, que ridiculitza la corrupció de la cúria romana.