En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans. La seva poesia, clàssica, té un caire preciosista. Publicà els reculls Somnieigs poètics (1964), Esfullament d’ànima (Tannkes) (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971). La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana (1969) i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).