Plàcid Francès i Pascual

(Alcoi, 1834 — Madrid, 1902)

Assassinat de Joan Prim i Prats , aquarel·la de Plàcid Francès

© Fototeca.cat

Pintor, de família procedent de Banyeres de Mariola.

El 1851 cursava estudis a l’Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic. Com a pintor de gènere de temes amables, cal esmentar-ne L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare , etc, així com temes més directament relacionats amb el País Valencià: Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana . Com a pintor d’història, cal recordar-ne Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba (1867) i La proclamació de Boabdil (1884). Magnífic retratista, cal assenyalar-ne els olis de María Guerrero, Fernando Díaz de Mendoza, Federico Chueca i un excel·lent autoretrat. Actuà també en decoració (plafons del palau del marquès de Dosaigües, a València, sostres als palauets dels Duques de Santoña i del Marqués de Larios, ambdós a Madrid). Fou secretari general del Círculo de Bellas Artes de Madrid i un gran impulsor de la Sociedad de Acuarelistas. Els seus fills Ferranda i Joan foren també pintors.