Llei de Fugues

Denominació aplicada a l’autorització legal de la força pública per a disparar contra els detinguts en cas de fuga.

Fou el pretext aplicat sobretot contra els sindicalistes de la CNT, especialment en moments de màxima tensió social, com en 1920-23 a Barcelona (pistolerisme) o en 1931-32 a Sevilla (fets del parc de María Luisa).