Periodista a Cadis, el 1845 se n'anà a Madrid, on col·laborà en la societat secreta Los Hijos del Pueblo. Exiliat a Londres (1851-54), es posà en contacte amb el socialisme internacional. Exiliat novament (1865-68), a París, en tornar-ne fou elegit diputat per Cadis i per Sevilla (1872), i se n'anà com a intendent a les Filipines (1873). La Restauració l’exilià fins el 1879. Entre les seves obres, d’inspiració fourierista i marxista, cal destacar La república democrática federal universal (1855), Historia de las persecuciones políticas y religiosas (1863-66), Historia de las asociaciones obreras en Europa (1864) i Historia de las clases trabajadoras (1870).