Fill d’Enric IV i presumpte hereu del tron fins el 1638, féu costat als nobles conspirant i intrigant, sense èxit, contra Richelieu; a la mort d’aquest es reconcilià amb el seu germà Lluís XIII. Fou lloctinent general del regne durant la minoritat de Lluís XIV. Havent tornat a conspirar, durant la Fronda, Mazzarino l’estranyà al seu castell de Blois (1652). Fou protector de Voiture i de Vaugelas i escriví les seves Mémoires.