Estudià dret a Barcelona i a Granada i, establert a Madrid (1863), s’identificà amb les idees krausistes de Julián Sanz del Río, Fernando de Castro i Nicolás Salmerón, fins al punt que renuncià la seva càtedra de dret internacional (1866) quan aquests foren destituïts de la universitat per raons polítiques. Sota la revolució del 1868, restituït a la seva càtedra, participà en les reformes de l’ensenyament i fundà el “Boletín-revista de la Universidad de Madrid” (1873). La Restauració el deportà a Cadis; però, de nou a Madrid, fou un dels fundadors de la Institución Libre de Enseñanza (1876). Col·laborà en publicacions com “Revista de España”, “Revista Contemporánea” i el “Boletín de la Institución Libre de Enseñanza”. El 1883 li fou novament restituïda la seva càtedra. Entre els seus treballs pedagògics cal esmentar Estudios sobre educación (1886), Educación y enseñanza (1889), Estudio sobre artes industriales (1892) i Pedagogía universitaria (1910). També té obres de caràcter jurídic.