Té la capçalera (barranc de la Fontblanca) als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria. Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km2. Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia. Les aigües del Girona són d’una gran irregularitat, però amb aigües altes habituals de tardor i d’hivern. A Ísber hom ha mesurat una revinguda de 100 m3/s.