Estudià art dramàtic a Bochum (RFA) i a París. El 1973 retornà a l’Estat espanyol i fou codirector del Centro Dramático Nacional fins el 1981, que passà a dirigir el Teatro Español del Ayuntamiento de Madrid. El 1985 fundà companyia pròpia. El 1994 emprengué l’ambiciós projecte d’una escola de teatre, La Abadía, centre de formació i creació escènica situat al barri de Chamberí (Madrid) i fet a imatge del Teatre Lliure de Gràcia, que inaugurà amb el muntatge del Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte, de R. M. del Valle-Inclán (1995). Entre els seus darrers muntages cal esmentar Baraja del rey Don Pedro (2000), d’A. García Calvo; Mesías (2001), de S. Berkoff; Defensa de dama (2002), d’I. Carmona i J. Hinojosa; Memoria de un olvido (Cernuda, 1902-1963) (2002), interpretada per ell mateix; Azaña, una pasión española (2002), un monòleg que també interpretà, i El rey se muere (2004), de Ionesco, entre altres obres. Com a actor de cinema ha protagonitzat Pascual Duarte (1975) de R. Franco, premi d’interpretació masculina a Canes; Cría cuervos (1976), Los ojos vendados (1978) i El séptimo día (2004), de C. Saura; Parranda (1976) de G. Suárez; In memoriam (1976) d’E. Brasó, etc. El 1988 obtingué el Premio Nacional de Teatro.