Professà al convent d’agustins de Barcelona (1658). Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde (1687). Bisbe de Solsona (1699-1708), fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge. Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic.