Des de la seva adolescència s’inclinà per la literatura, vocació que li fou posteriorment estimulada pel poeta olotí Carles Fontfreda. Les seves inquietuds, però, quedaren truncades amb l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, que impedí la seva formació universitària. A partir del 1940 començà a fer col·laboracions, en vers i prosa i en castellà, per Arriba España , l’únic setmanari olotí de l’època. Aquests anys també publicà articles en revistes i diaris com Ariel , El Correo Catalan i Serra d’Or .
Formà part del grup de redacció fundador de la revista olotina Pyrene , en la qual publicà, del 1949 al 1954, un seguit d’articles sobre aspectes literaris, geogràfics i folklòrics relacionats amb la comarca de la Garrotxa, escrits en una prosa planera però alhora amb una gran qualitat poètica i que defugen la investigació eminentment erudita. Al principi de la dècada dels cinquanta desenvolupà una gran tasca en la premsa local, en la qual col·laborà signant amb diferents pseudònims —el més conegut és Alot — els articles que hi publicà setmanalment, i més tard també col·laborà en els setmanaris La Garrotxa i Olot-Misión . D’aquesta època, quedaren inèdits els assaigs El foc de les hores i Camí incert , i les novel·les L’endemà de cada dia i L’atracament .
L’any 1959 aparegué el recull de contes Històries de Vila Vella . Més tard manifestà preferència pels estudis històrics comarcals, i publicà Besalú un país aspre i antic (1968, finalista del premi Maspons i Camarasa del 1966), Olot, els homes i la ciutat (1971, premi Maspons i Camarasa), Santa Pau i la seva Baronia (1971), Carlins i liberals (1972, premi Biografia Aedos), Olot, en les arts i en les lletres (1974, amb pròleg de Joan Maragall), i la descripció històrica i paisatgística de la plana d’en Bas i de les terres de Bianya Les Vall d’Olot (1975, finalista del premi Catalonia del 1972). El 1976 publicà l’obra biogràfica Joan Carles Panyó i Figaró , sobre el primer director de les Escoles de Dibuix d’Olot i de Girona, amb la qual havia obtingut l’accèssit del certamen historicoliterari sobre temes gironins convocat l’any 1974 per la delegació provincial del Ministeri d’Informació i Turisme i la Casa de Cultura de Girona.
Fou durant molts anys membre actiu dels Amics de Besalú i el seu Comtat, i també secretari de la delegació de Santa Pau d’aquesta entitat. Conseller local, a Santa Pau, del patrimoni artístic i cultural, promogué la posterior restauració del conjunt medieval.
Des dels darrers mesos del 1976 fins al mateix dia de la seva mort, participà en les emissions de Ràdio 4 , per a la qual escrivia guions sobre el folklore popular i les bruixes i els bruixots, cosa que ja havia fet anys enrere per a Ràdio Sabadell. Deixà en preparació dos llibres, un sobre el bandolerisme a Catalunya i un altre sobre les ermites i els santuaris de Catalunya.