Jesuïta des del 1619, residí un quant temps a Osca, on es relacionà amb Juan de Lastanosa, que animava l’ambient intel·lectual de la ciutat. Fou vicerector del col·legi dels jesuïtes de Tarragona (1642-44) i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida (1646). L’esperit normatiu de l’orde apareix a El héroe (1637), breu tractat, influït per Sèneca, Aristòtil i Castiglione, sobre les condicions que ha de reunir un capitost; el seu complement és El político (1640), apologia de Ferran el Catòlic. A l' Agudeza o Arte de ingenio (1642), veritable manifest del conceptisme barroc, formulà el seu ideari estètic, basat en el concepte i l’agudesa per a expressar-lo; aconsella un estil condensat, que obligui l’enteniment receptor a un cert esforç. A El discreto (1646) fixà les qualitats per a triomfar en una societat distingida; el llibre es complementa amb El oráculo manual y arte de prudencia , col·lecció de màximes i de consells, escrita en un estil elegant. Introspectiu i crític, pronuncià un sermó a València, on presentà una carta com arribada del mateix infern, fet que li valgué una forta amonestació dels superiors. El Criticón , novel·la al·legoricocostumista, és un compendi de saviesa moral de fons desenganyat i escèptic, conté molta erudició i és d’un estil perfeccionista i concís, típic del conceptisme. Fou impresa sense el consentiment de l’orde i li creà nous problemes: fou desposseït de la càtedra de Saragossa i fou confinat a Graus. El comulgatorio (1655), recull de meditacions eucarístiques, representa un element de contrast dins la producció de l’autor. Marcada per un estil construït sobre breus unitats sintàctiques, el·lipsis i antítesis, l’obra de Gracián influí autors castellans com ara Juan Martínez de Cuéllar; als ss XVII i XVIII fou traduïda al francès i a l’alemany i repercutí directament en escrits de La Rochefoucauld, Nietzsche i, sobretot, Schopenhauer, autor d’una versió alemanya d' El oráculo manual.