Fou mestre-sala reial, diputat de la generalitat (1491-94) i mestre racional de Catalunya (1501-20). Procedia d’un llinatge burgès de Lleida enriquit en l’exercici de la mercaderia. Fou castlà de Subirats, per compra.
El 1488 fou enviat pel rei, a petició del pare del rei de Navarra, prop del duc de Bretanya al capdavant de forces armades, per defensar aquest contra els intents per part de Carles VIII de França d’annexar-se el ducat. Continuà després al servei de l’hereva Anna de Bretanya, fins a la capitulació de Rennes (1491). Tornà a Catalunya, intervingué en nom del rei en les reformes municipals i de la generalitat i fou designat pel rei com a diputat. Intervingué també com a ambaixador en les qüestions del repartiment del regne de Nàpols. El 1499 fou enviat de nou a França amb motiu del nou casament d’Anna de Bretanya amb Lluís XII de França.
Casat el 1506 amb Anna Desplà i de Corbera, transformà la casa barcelonina dels Desplà en un fastuós palau amb una façana amb una ufanosa decoració renaixentista —fou conegut des d’aleshores per casa Gralla—, per al goig particular i per a la decoració pública, com deia la llegenda llatina del portal (fou enderrocada el 1856). El 1517 obtingué el privilegi de cavaller a Brussel·les. El 1520 fou ajudat en el càrrec de mestre racional pel seu fill Francesc de Gralla i Desplà, que el succeí, es casà el 1527 amb Guiomar d’Hostalric-Sabastida i obtingué privilegi de noblesa a Bolonya el 1530.