Estudià a Vic i a París, i fou ordenat sacerdot el 1956. Doctor en litúrgia (maître en sacrée liturgie) per l’Institut Catholique de Paris (1965), ha estat vicerector i docent al Seminari Diocesà de Vic (1966-77), professor de la Facultat de Teologia de Catalunya (1970-2005), conservador director del Museu Episcopal de Vic i director de l’Arxiu Episcopal de Vic (1978-2002). President de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i director de la revista Miscel·lània Litúrgica Catalana. La seva obra d’investigador és dedicada a l’estudi dels còdexs i a l’edició de texts litúrgics primitius catalans, del segle VII al segle XV. Són notables les seves edicions de texts inèdits de l’Oracional visigòtic tarragoní de Verona, dels Ordines pontificals de Narbona del segle IX passats a Catalunya i països d’influència, i també dels tropers-prosers conservats a Catalunya. És autor, entre d’altres, dels llibres Museu Episcopal de Vic. Romànic (1991), Els tropers prosers de la catedral de Vic. Estudi i edició (1999), La Biblioteca Episcopal de Vic. Un patrimoni bibliogràfic d’onze segles (2006) i Troparium prosarium ecclesiae Cathedralis Vicensis (2010).