Pere Gual i Pujades

(Canet de Mar, Maresme, 1813 — Lima, 1890)

Religiós franciscà, polemista de tendència integrista.

Professà a Girona (1832). L’exclaustració (1835) l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal. El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al col·legi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima. Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima (1852-54). Fou comissari general de la província franciscana del Perú (1852-63), comissari general dels col·legis del Perú (1859), definidor general de l’orde (1856-62) amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud (1862). Exercí com a professor de teologia i dret canònic, i censor de l’arquebisbat de Lima. Durant el seu govern fou fundat el seminari de Sant Tomàs de Riudeperes (Osona), que actuà en 1862-68. Assistí al concili I del Vaticà. Publicà (1850-89) diversos tractats polèmics publicats en opuscles, entre els quals cal remarcar: Discurso teológico sobre la definibilidad dogmática del augusto misterio de la Concepción Inmaculada (1850); El equilibrio entre las dos potestades contra Vigil (1852); La vida de Jesús por Renan ante el tribunal de la filosofía y la historia oponiéndose a las tesis de Ernest Renan (1867); Cuestión canónica entre els Ilmo. Sr. Obispo del Paraguay Bernardino de Cárdenas, y los RR. PP. Jesuitas (1876); La India cristiana o cartas bíblicas contra los libros de Louis Jacolliot (1878).