Adscrit a la Generació del 27, col·laborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes; a la “Revista de Occidente” publicà (1929) la seva versió del Cimetière marin , de Valéry. Fou lector a la Sorbona de París (1917-23), catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia (1925-29), lector a la d’Oxford (1929-31) i catedràtic a la de Sevilla; el 1938 emigrà als EUA (Harvard, Yale, Berkeley, etc), viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga. Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’elaboració intel·lectual, de tot vestigi anecdòtic i subjectiu. Sota aquests postulats nasqué Cántico , concebut com una vasta unitat de poemes breus, que en les seves dues primeres edicions (1928 i 1936) ofereix un sentit harmònic de la vida i de l’univers. A les altres dues edicions de Cántico (1945 i 1950), el subtítol Fe de vida augmenta el nombre de poemes i estableix canvis formals; la quarta edició podria ésser interpretada com la fi d’un dels cicles més ambiciosos i brillants de la poesia castellana contemporània. La publicació de les dues primeres parts de Clamor-Tiempo de historia ( Maremágnum , 1957, i Que van a dar en la mar , 1960) encetà una nova etapa en la temàtica de l’autor, que continuà a A la altura de las circunstancias (1962). Cal esmentar altres llibres: Huerto de Melibea (1954), Del amanecer y el despertar (1956), Viviendo y otros poemas (1958), Historia natural (1960), Lenguaje y poesía (1962), Homenaje (1967), Aire nuestro (1968), Guirnalda civil (1971), Hacia “Cántico”. Escritos de los años veinte (1981), Final (1982), etc. El 1977 li fou concedit el premi Miguel de Cervantes de literatura i el 1978 la Real Academia Española el nomenà acadèmic d’honor.
Jorge Guillén
© Fototeca.cat
Poeta.