Durant la seva infantesa rebé una educació en la tradició hebrea i el 1921 fou expulsat de l’URSS, acusat de formar part d’una conspiració sionista. Residí en diversos països fins el 1931, que s’instal·là a Jerusalem definitivament. En les seves primeres novel·les descriu el trasbals que suposà la revolució russa per a les comunitats jueves. Posteriorment, el tema central de la seva obra és la diàspora i les dificultats d’adaptació en terres estranyes i el retorn a Palestina, real o imaginari. Fou president de l’associació d’escriptors hebreus i un dels fundadors del Moviment per la Integritat d’Israel, després de la guerra dels Sis Dies. Entre les seves obres cal esmentar les novel·les Ha-Yoševet ba-Ganim (‘El qui viu al jardí’, 1942), Ya'iš (1947-52) i el drama Be-kez ha-Yamim (‘Al final del dia’, 1950).