Membre del partit socialista independent (1914-22), fou ministre de finances i diputat del Reichstag. Perseguit pels nazis, s’exilià i el 1938 s’establí a França, on el 1941 fou detingut per la Gestapo; morí a causa de les tortures. En la seva obra cabdal, Das Finanzkapital (‘El capital financer’, 1910) —que influí en la visió de Lenin sobre l’imperialisme—, explicà, sobre la base d’un estudi empíric efectuat als EUA i a Alemanya, com els bancs s’apropien el capital necessari per al funcionament de la indústria (capital financer), procés que les successives crisis del capitalisme ajuden a intensificar, i afavoreixen així la concentració empresarial i l’estabilitat del sistema. Esgotat el mercat intern d’un país, el capital financer utilitza la dominació imperialista de l’estat per a la seva expansió econòmica, cosa que invalida la tesi sobre la inevitable crisi del sistema capitalista.