Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín. Cridat per la Universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín Ibarra y Marín, com a aprenent, del 1735 fins a la mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid. Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber. A Madrid el substituí el seu germà Joaquín, el qual hi establí una de les impremtes més importants del moment. A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, María Antonia Cous y Benedicto —que signava María Antonia Ibarra—, i, a la mort d’aquesta (1770), per la seva filla Antònia Ibarra i Cous (1739-1805), fins el 1788. Les obres impreses per la família Ibarra són d’una notable dignitat. El primer llibre imprès per Manuel fou l'Heroica vida de D.Francisco de Queralt (1736), de Miquel Conill. El 1768 la vídua imprimí les faules d’Isop, en versió grega i llatina; els caràcters grecs —cap altra universitat hispànica no en disposava— foren fets construir personalment per Josep Iglésies.