vescomtat d’Illa

Títol i jurisdicció senyorial concedits per Sanç I de Mallorca, el 1314, a Pere de Fenollet i d’Urtx .

Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer. A la mort, sense fills (1423), de Pere de Fenollet i de Narbona, quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós. Al s XV fou adjudicat als Pinós. Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se'l disputaren en plets, així com amb els Cervelló. Per una sentència del s XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors (mort després del 1574). A la mort (1588), sense fills, de Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i d’Alagó, s’inicià un altre plet entre els Alagó i després els Montcada, marquesos d’Aitona, i els ducs d’Híxar. Durant la guerra dels Segadors fou confiscat al marquès d’Aitona i atorgat a Josep d’Ardena i de Sabastida, primer comte de les Illes, però retornà posteriorment als seus propietaris legítims. En desús des del s XVIII, fou rehabilitat el 1931 a favor de Maria de Ferrer i de Sarriera.