De tendència republicana, fou fundat el 1845. Esteve Aragó posà com a redactor en cap Pierre Lefranc, que hi atacà el prefecte i el general De Castellane. No pogué sortir del 1853 al 1869. Fou antiboulangista amb Juli Escarguel, i després, amb Emmanuel Brousse i Eugeni Sauvy, esdevingué l’òrgan del partit oportunista. Després de la Segona Guerra Mundial, acusat de col·laboracionisme, fou substituït per Le Républicain, però la capçalera original fou recuperada el 1950. Es presenta com a Grand quotidien républicain d’information du Midi. Des del 1932 fa una edició destinada al departament de l’Aude. En 1967-75 publicà una edició per a la Costa Brava. Des del 2008 forma part del grup Sud Ouest i, dins d'aquest, de Les Journaux du Midi. El tiratge era d'uns 63.000 exemplars el 2009. L'any 2013 rebé el premi Joan Baptista Cendrós atorgat per Òmnium Cultural per la seva aportació positiva al procés sobiranista sorgit al Principat des del final de la primera dècada del segle XXI.