El nom ha estat transcrit també Andobales (Livi) i Indevelis (Diodor). Lluità amb els cartaginesos contra els romans durant la segona guerra Púnica, poc temps després del desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries, el 218 aC, any que fou fet presoner, juntament amb el cartaginès Hannó, quan Cneu Escipió avançava cap a l’Ebre. Al cap de pocs anys, amb el seu germà Mandoni, lluità al costat romà, sia perquè havia tingut topades amb els generals cartaginesos o perquè s’havia acollit a la política de captació dels indígenes de Publi Corneli Escipió. El 207 aC se sollevà, amb Mandoni, contra els romans, aprofitant la indisciplina d’una part de l’exèrcit romà, però fou vençut. Perdonat per Escipió, s’alçà de nou el 206, també amb Mandoni, al capdavant d’un exèrcit format per ilergets, ausetans i lacetans. Fou vençut i mort per les tropes romanes dels procònsols Luci Lèntul i Luci Manli Occidi.
Estàtua d’Indibil i Mandoni al Portal del Pont, Lleida
© Fototeca.cat
Cap o rei dels ilergets.