Format a Moscou, la seva filmografia curta però brillant se centra en l’observació minuciosa de personatges de la seva terra: Listopad (‘La caiguda de les fulles’, 1966), Žyl pevčij drozd (‘Hi havia una merla que cantava’, 1970) i Pastoral (1975). A causa de les dificultats per continuar fent cinema a l’URSS, s’exilià a França. Conservant el seu sentit de l’observació poètic i humorístic, realitzàLes favoris de la lune (1984) —premi del Jurat a Venècia—, Et la lumière fut (1989), La chasse aux papillons (1992), Adieu, plancher des vaches! (1999) i Lundi matin (2002), així com els documentals televisius Un petit monastère en Toscane (1988) i Hommage to Hubert Bals (1989).