Serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat (1806) i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París.
La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages (París 1823), tractat sobre els sistemes tradicionals d’irrigació a Catalunya i al País Valencià, on descriu la utilització i el control de les aigües dels rius Ter, Besòs, Llobregat, Francolí, Ebre (canal de Tortosa), Segre (canal d’Urgell), Millars, Túria i Xúquer. La Societat Econòmica d’Amics del País de València oferí un premi a la millor traducció d’aquesta obra al castellà, que guanyà el magistrat Joan Fiol; fou publicada amb el títol Canales de riego de Cataluña y Reino de Valencia (València, 1844), i porta un suplement amb les ordinacions de les séquies majors i diverses monografies referents a la història i les institucions de determinats sectors d’irrigació. La part descriptiva de l’obra conserva encara un gran interès, malgrat que la seva visió històrica és fortament influïda pel seu amic Francesc Xavier Borrull.
Jaubert feu altres treballs sobre irrigació a l’antiguitat i a França, i escriví diverses obres sobre altres aspectes de la cultura catalana, entre les quals Notice historique sur la ville et le comté d’Empurias (París, 1822), Recherches sur Roses et le cap de Creus (París 1833) i Recherches historiques sur la langue catalane, a “Mémoires de la Société Royale des Antiquaires de France” (1824). Fou membre corresponent de l’Académie des Sciences des del 1824.