Gran centre de la ceràmica xinesa, d’antiga tradició a la ciutat, al segle XVII hi fou instal·lada una fàbrica de porcellanes, que assolí una alta perfecció a mitjan segle XVIII. La posterior davallada durà fins el 1950, quan la indústria es reorganitzà per mitjà d’associacions cooperatives. Actualment gairebé tota la població activa s’ocupa en la indústria ceràmica, tant en la producció de porcellanes domèstiques com en altres productes ceràmics.