Dugué a terme una extensa activitat de recerca i divulgació de la història de la farmàcia catalana i dels seus aspectes socials i professionals. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya (1969), membre corresponent nacional de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya i acadèmic de la Internacional d’Història de la Farmàcia. Fou professor d’història de la farmàcia (1967-78) a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona i secretari de redacció de Circular Farmacèutica (1962-93). Publicà, entre altres molts treballs, Una visita de boticas en Cataluña. Año 1774 (1967), La cerámica farmacéutica en el Museo de Arte de Cataluña (1971), Aproximación a la historia de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Una experiencia frustrada (1972), Historia de una botica: la farmacia-museo del Pueblo Español (1972), La conspiració de les metzines (Barcelona 1812) (1974), la seva tesi doctoral Relaciones de los boticarios catalanes con las instituciones centrales (1975), Propaganda y medicamentos. Antecedentes históricos de un fraude a la sociedad (1977), Cien años de vida farmacéutica barcelonesa, 1830-1939 (1982), Una aportación única sobre la farmacia catalana durante la Guerra Civil Española (1992) i Aportació a la història de la farmàcia catalana 1285-1997 (1997). Utilitzà diversos pseudònims, com el d’El Demonio Peludo, amb el qual signà alguns articles periodístics durant l’època franquista.