Estudià el clarinet amb Fèlix Sans i actuà com a clarinetista i director a diferents bandes militars. Músic major de l’exèrcit, el 1903 actuà arreu de l’Estat espanyol. A partir del 1905 escriví cinquanta-cinc sardanes, d’una notable qualitat, entre les quals es destaquen Antònia (1906), La font d’en Pericot (1906), Cants i planys (1918) i La vaca cega (1920). Ha escrit obres religioses i ha harmonitzat diversos ballets populars.