Deixeble de Gamillscheg, seguí les inclinacions del seu mestre per la geografia lingüística. Professor a Erlangen. La seva especialització fou el retoromànic de les Dolomites. Dedicà, a la llengua catalana, una important monografia sobre l’Alguer (publicada incompletament, en traducció castellana, a l'Anuari de l’Oficina Romànica en 1932-34) i dos articles sobre la debatuda qüestió de la seva pertinença a la Gal·loromània o a la Iberoromània. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1948).