Charles Lebon

Charles Louis André Lebon
(Dieppe, Normandia, 21 de setembre de 1799 — Martigny, Normandia, 14 de desembre de 1877)

Industrial francès.

Sense relació ni parentiu amb el descobridor del sistema d’obtenció de gas Philippe Lebon d’Humbersin, centrà la seva activitat en el negoci de la producció de gas i les xarxes de subministrament per a l’enllumenat.

A França, el 1847 fundà la Compagnie Centrale d’Éclairage par le Gaz per a les ciutats de Dieppe, Pont-Audemer, Honfleur i Chartres, empresa que el 1864 començà a cotitzar en borsa. Tanmateix, gran part de la seva activitat la desenvolupà a l’Estat espanyol: el 1841 obtingué de l’Ajuntament de Barcelona la concessió de l’enllumenat públic durant 15 anys. Seguint els termes del contracte, després de construir la primera fàbrica de gas a la Barceloneta i iniciar el subministrament el 1942, el 1843 es constituí la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, a la qual Lebon traspassà els drets com a concessionari, amb Pere Gil i Serra com a banquer de la societat.

El 1849 l’empresa es reestructurà amb la creació d’un director administrador (càrrec assignat al germà de Pere Gil, Josep) i augmentà la rendibilitat. El gradual distanciament entre Lebon i els administradors es convertí en hostilitat oberta amb motiu de la renovació de la concessió, pugna coneguda amb el nom de “qüestió del gas”, i que després de nombrosos litigis finalment es resolgué (1863, sis anys després de finalitzar la concessió) amb la concessió de l’enllumenat públic a la companyia de Lebon (popularment coneguda per Gas Lebon) i la dels particulars a la Societat Catalana.

A banda, Lebon amplià la seva àrea d’influència amb l’edificació d’una nova fàbrica, anomenada l’Arenal, a Sant Martí de Provençals, aleshores municipi independent, i altres municipis del pla de Barcelona. Lebon aconseguí la concessió del gas en altres ciutats de l’estat: València (1843), Cadis (1845), Màlaga (1859), Santander (1862) i Múrcia (1868). Retirat el 1874, cedí la direcció de la companyia al seu fill Eugène, el qual continuà l’expansió de l’empresa: a partir de l’adquisició de la fàbrica de gas La Propagadora (1883) de la vila de Gràcia s’implanta al Barcelonès Nord i al Maresme.

Amb la irrupció de l’electricitat, la Societat Catalana i Gas Lebon crearen, amb participació al 50%, la Central Catalana d’Electricitat (1894), inici d’un procés de concentració que culminà el 1912 amb Catalana de Gas i Electricitat.