Després d’una primera etapa surrealista (Simulacre, 1925; Le point cardinal, 1927), trencà amb aquest moviment i a partir del 1930 féu una sèrie de viatges (Àfrica, les Antilles, la Xina) per estudis etnològics. La seva producció amalgama la poesia, la confessió psicoanalítica i els records onírics, el fragments autobiogràfics i els treballs de la seva especialitat: L’Afrique fantôme (1934), L’âge d’homme (1939), Haut-Mal (1943), Aurora (1946), Cinq Études d’ethnologie (1969), La règle du jeu, títol general de quatre volums: Biffures (1948), Fourbis (1955), Fibrilles (1966) i Frêle bruit (1976); i Le ruban au cou d’Olympia (1981).