i Llombai | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Llombai

Vista de la vila de Llombai , amb l’església parroquial al fons
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribera Alta, centre de la vall dels Alcalans , a banda i banda del riu Magre.
Població: 
2.811 h
[2009]
Extensió: 
56 km2

És accidentat a l’W pels contraforts orientals (653 m alt.) de la serra d’El Caballón, que separen la vall de la Foia de Bunyol i de la Canal de Navarrés. La zona forestal, cobreix dues terceres parts del territori i és ocupada per pinedes (1 500 ha) i per matollar (2 000 ha), que ramats ovins de la Manxa i d’Aragó aprofiten com a pasturatges d’hivern. L’agricultura és predominantment de secà, i és dedicada, sobretot, a la vinya, en les especialitats de moscatell per a mistela i vi, i als garrofers i, menys, a oliveres i ametllers. El regadiu (250 ha), que aprofita aigua de pous i de les séquies d’Alfarb i d’Alèdua d’Alginet, es localitza prop del riu; hi predominen els tarongers; l’aprofitament del pantà de Forata ha d’ampliar els regs. Els darrers anys s’han creat nombroses granges. Les activitats industrials tradicionals, de base agrària, han estat ampliades recentment amb una important fàbrica d’objectes de pell i cuir. La vila (2 272 h agl [2006], llombaïns ; 99 m alt.) és a la dreta del riu Magre, formant gairebé conurbació amb Catadau i prop d’Alfarb. L’església parroquial (1650), gòtica i amb elements barrocs, és la de l’antic convent dominicà de la Santa Creu, fundat per Francesc de Borja el 1545. Antiga alqueria (de la qual depenien Alfarb, Catadau i Alèdua) islàmica, la parròquia fou creada el 1329. Lloc mixt de moriscs i cristians (el 1609 tenia 75 i 52 focs, respectivament); els moriscs depenien de la fillola d’Alberic. La senyoria fou dels Centelles; el 1494 fou adquirida pels ducs de Gandia. Esdevingué centre del marquesat de Llombai. Després de l’expulsió dels moriscs, hi passaren a residir (1611) els cristians vells d’ Alèdua, que restà despoblat. El municipi comprèn, a més, el despoblat d’Alcalà, el barri de Vistalegre i la caseria de Sant Antoni de Llombai.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...