Autodidacte, és autor d’importants contribucions a la història de Mataró i de la marina catalana, com El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana (1953), Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya (1954-55), on per primera vegada fou posat de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378, La ciutat de Mataró (1956-61), actualitzada el 2000 amb el títol de Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània, Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Constructors navals de l’ex-província marítima de Mataró de 1816 a 1875 (1971), Cartas a Veracruz (1974), La matrícula de mar i la província de Marina de Mataró al segle XVIII (1980) i Alsina, March i Cona (1794-1808). Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986). Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1967) i de la Real Academia de la Historia (1990).