Deixeble dels jesuïtes, entrà en la congregació de Sant Felip Neri. Tot i ésser membre de la Societat d’Amics del País, pel fet d’haver assistit els empestats de Cartagena (1804), el seu pensament i la seva activitat foren típicament tradicionalistes, com a bisbe d’Oriola (1815-24) i com a arquebisbe de València (1824-31). Fou amic de Diego de Cádiz, membre antiliberal de les corts de Cadis (1811-12), exiliat durant el Trienni Constitucional i fou fundador de la institució El Ramo de la Fe, per a substituir l’extingida inquisició, que dugué a terme el procés del mestre de Russafa, Gaietà Ripoll.