Fou el fundador de la ciència diplomàtica moderna (De re diplomatica, 1681) i de l’ideal del monjo investigador (Traité des études monastiques). Historiador de l’orde de Sant Benet (Annales Ordinis Sancti Benedicti i Acta Sanctorum Ordinis Sancti Benedicti, 1688-1701) i liturgista (De liturgia Gallicana), fou, a més, editor de texts antics (Sancti Bernardi opera, Vetera Analecta).