Es distingí per la seva participació en l’agitació revolucionària del 1905. Durant la Revolució del 1917 esdevingué president del soviet de camperols i d’obrers d’Ucraïna i rebutjà les tropes de Denikin. Pel març del 1919 començà, però, un conflicte armat entre ell i els bolxevics que l’acabaren derrotant. Makhno es refugià a diversos països i a l’últim s’establí a França.