i Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maria-Mercè Marçal i Serra

SinònimMaria Mercè Marçal i Serra
Maria Mercè Marçal i Serra
© Família Marçal
poètica poètica
Poeta.
Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 — Barcelona, 5 de juliol de 1998

A Barcelona participà en el naixement de Llibres del Mall. Fou guardonada amb el premi Carles Riba per Cau de llunes (1977). Feminista i nacionalista, col·laborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara Reduccions, Escrivim a les parets i Dones en lluita. La seva poesia és marcada per una ètica individual i lliure, plena de simbologia femenina que, estilísticament, incorpora elements de la tradició oral, però que no rebutja alternatives formals clàssiques com la sextina i el sonet. Els seus poemes foren musicats per Ramon Muntaner, Marina Rossell, Teresa Rebull i Maria del Mar Bonet, entre d’altres. Posteriors reculls poètics són Bruixa de dol (1979), Sal Oberta (1982), on incorporà un cicle de poemes sobre la gestació i l’experiència de la maternitat, eix de La germana, l’estrangera (1985), que inclou el llibre anterior Terra de mai (1982), Llengua abolida (1989) i Desglaç (1997), obra que recull la producció dels anys 1984-88. Pòstumament es publicaren Raó del cos (2000), dues antologies de la seva poesia, Contraban de llum (2002) i El meu amor sense casa (2003), i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz. El 1981 guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona. La seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien (1994), la protagonista de la qual fou la primera poeta que va cantar obertament l’amor entre dones després de Safo, fou guardonada amb els premis Carlemany (1994), Crítica Serra d’Or (1995), Crexells (1995) i de la Institució de les Lletres Catalanes (1996).

Llegir més...