Estudià magisteri a València. Participà amb una ponència sobre bilingüisme al Congrés de Primer Ensenyament de Barcelona del 1909. Després d’exercir a Cartagena, guanyà una plaça a Barcelona el 1920, on professà fins el 1939, quan passà a la situació de jubilació forçosa. Regentà l’escola annexa a la Normal masculina i dirigí els grups escolars Baixeras i Pere Vila de l’ajuntament de Barcelona. Més que no pas un teòric fou un divulgador dels corrents moderns de la pedagogia. Publicà molts treballs, entre els quals: Las escuelas rurales (1911), El trabajo manual en la escuela (1914), Metodología del lenguaje (1933) i Ensayo del método de proyectos (1934).