Essent molt jove anà a París, on estudià amb Othon Friesz i André Lhote (1923-29). El 1929 tornà a Barcelona, on féu amistat amb Olga Sacharoff, Otho Lloyd i Jewer (Willy Roempler).
La primera vegada que exposà a Barcelona fou el 1931, amb èxit de crítica —Benet, Junoy, Sucre, Gasch, Ràfols—. Del 1932 al 1935 viatjà amb freqüència a Eivissa, on es vinculà amb tot un grup d'artistes, i en esclatar la Guerra Civil s’afilià al Sindicat d'Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya (SAPEC). Posteriorment visqué exiliada durant deu anys, a París, Nova York i Mèxic, on es relacionà amb artistes i intel·lectuals de l’exili català i espanyol.
Establerta a París el 1949, treballà esporàdicament per a la UNESCO i per a la FAO. En 1955-56 passà temporades a Richelieu i a Barbizon. El 1961 tornà definitivament a Barcelona, on Rafael Santos Torroella la introduí en el món artístic de la ciutat.
Eminentment paisatgista, conreà una estètica postimpressionista d’un intens colorit, molt influïda per Paul Cézanne, i una evident sensibilitat.