Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió (1873; 1875-78), fou republicà. El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors (que fundaren El progreso) i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón. Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana. Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil. El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra civil se n'apoderà el Comitè Executiu Popular. Reaparegué en establir-se el govern republicà a València (novembre del 1936) i fou òrgan del partit Izquierda Republicana. Deixà de publicar-se el 28 de març de 1939. Als seus tallers fou imprès Avance i després Jornada i Levante, el qual n'esdevingué de fet, el successor, especialment a partir del 1989, quan incorporà a la capçalera l'antic nom de El Mercantil Valenciano.