Deixeble, a Roma, de Tommaso Minardi, estigué orientat des de molt jove pels natzarens. La seva convicció i el seu entusiasme per les teories puristes influí, fins i tot, damunt el grup de compatriotes amb els quals convivia. Les seves ensenyances, en tornar a Barcelona el 1841, contribuïren decididament al renaixement dels estudis artístics a la península Ibèrica. Esdevingué professor de teoria i història de l’art a la nova Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (1850), càtedra que renuncià el 1856 en no voler retirar alguns conceptes expressats en un discurs contra el centralisme en l’art. La seva obra pictòrica, molt reduïda, de tema religiós o de la història antiga de Catalunya, es conserva en col·leccions particulars. De la seva època d’estudiant existeixen centenars de dibuixos, aiguades, aquarel·les i calcs, que el seu germà Manuel —l’escriptor i humanista— donà a l’Acadèmia de Sant Jordi, juntament amb un estudi inèdit sobre arquitectura gòtica i la seva aplicació a l’art cristià. Escriví una Estètica infantil, en apariats catalans i col·laborà en diverses revistes, com El Arte. Com a diputat i vocal de la comissió provincial de monuments històrics, dugué a terme una important tasca en defensa dels edificis amenaçats del picot “progressista”.