Ciutadà honrat, fill d’Esteve Montfar i Sorts. Estudià a Lleida. Exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó i fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat. El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV. El 1650 acabà la seva notable Historia de los condes de Urgel, basada en gran nombre de documents. No pogué revisar-la, i fou publicada per Bofarull el 1853. Sembla que havia escrit també una història de Jaume I i una altra de Jaume el Dissortat, així com una al·legació a favor dels drets de França a Catalunya.