Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt. Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m. Les màximes alçades (d’W a E) són la muntanya d’Ullà (308 m), el Montgrí (301 m), el Montplà (311 m), la Torre Moratxa (218 m) i Roca Maura (226 m). Dins el mar, les illes Medes, són la prolongació més oriental del massís.
Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí, del qual queden restes. Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari de Santa Caterina. L’any 2010 fou inclòs en el parc vatural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.