Residí a Barcelona des de molt petit. Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts (1850), on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets. Amb Suñol anà a Roma (1857), i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller. Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi instal·là definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples: fundà el Centre d’Aquarel·listes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada—; fou professor a l’Escola de Belles Arts (des del 1877) i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú; adornà una de les carrosses per a les festes de Barcelona (1884); fou assessor artístic de l’Exposició Universal (1888), projectà les espases ofrenades als generals Prim i O’Donnell i les tapes de l’àlbum regalat a Isabel II, etc.
La seva obra pictòrica —aquarel·la i pintura a l’oli sobre tela—, de tècnica preciosista i d’un gran realisme, influïda per Fortuny, té un cromatisme de tons predominantment grisencs i ocres. Conreà el tema històric, però és més remarcable en les escenes de costums catalans, italians i morescs, en el paisatge i en el retrat. Els Museus de Barcelona guarden part de la seva obra feta a l’oli: Interior de celler, Tipus marroquí a cavall o Escena moruna a Tànger (Museu d’Art Modern), Retrat de l’escultor Damià Campeny (1888, Museu d’Història de la Ciutat), Porta de Sant Pau del Camp i Els guardians de casa (1898) (dipòsit del Museu d’Art Modern) i Porta monumental del Museo Pio Clementino al Vaticà (deixada en dipòsit al Museu d’Art de Catalunya).