Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí. Els primers llibres (Les Syrtes, 1884) mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine; però, amb Les Cantilènes (1886) i Le Pélerin passionné (1891-93), es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus.
Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana.