Advocat i membre del partit conservador, presidí la diputació de Tarragona i fou regidor en diverses ocasions. Col·laborà al Diari de Barcelona i fundà i dirigí El Tarraconense (1859-60). Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí, escriví composicions poètiques en català, recollides a les antologies Los trobadors nous i Los trobadors moderns. En castellà publicà nombroses poesies i obres teatrals, com El castellano de Tamarit o los bandos en Cataluña (1850), Fueros y desafueros (1858), sobre la guerra dels Segadors, Justicia Catalana (1887), etc.