Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816. En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides. En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada (1825) i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi. Nomenat bisbe de Nevers (1834), on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern. Les seves pastorals i circulars, algunes de les quals molt remarcables pel caràcter polèmic, formen un total de 48 opuscles.