El 1804 fou director del banc nacional de Dinamarca. El 1806, a petició del baró Von Stein, primer ministre prussià, ocupà un càrrec a l’administració prussiana. Amb motiu de la caiguda de Stein i la subsegüent accessió al poder del príncep Von Hardenberg (1808), abandonà la política i passà a ésser historiògraf de l’estat prussià i professor a la Universitat de Berlín. Mentre era ambaixador prussià als Estats Pontificis (1816-23) acabà d’escriure la seva gran obra Römische Geschichte (‘Història de Roma’), publicada en tres volums (1811-32). Malgrat que algunes teories seves són extravagants i que algunes conclusions són errades, és especialment remarcable per les anàlisis dels problemes socials i agraris, així com per la seva contribució a l’estudi de la Roma primitiva.