Fou professor a la Universitat d’Uppsala i, successivament, catedràtic de llengua i literatura llatines (1948), degà (1960) i rector (1966) a la d’Estocolm. Publicà llibres sobre llatí tardà. Syntaktische Forschungen (‘Estudis sintàctics’, 1943) i Beiträge zur spätlateinischen Syntax (‘Aportacions a la sintaxi del llatí tardà’, 1944), que donaren pas al seu camp més important d’estudi: La poésie latine rythmique du haut moyen âge (1954) i Introduction à l’étude de la versification médiévale (1958). El 1968 publicà el seu Manuel pratique du latin médiéval, fonamental per a la formació de les noves generacions de medievalistes. Publicà també en suec articles sobre literatura llatina. De les publicacions posteriors, cal destacar-ne el recull d’articles Au Seuil du Moyen Âge (1974). El 1950 donà una sèrie de lliçons a la Universitat de Barcelona. Els seus mètodes han exercit un gran influx en filòlegs com J.Bastardas. Fou membre de les Acadèmies sueques de Belles Arts i Ciències i president de la FIEC (1964-69).