Jesuïta des del 1940, es doctorà en filosofia i lletres (Madrid), i lletres clàssiques (Milà). Fou professor de llengües bíbliques i de crítica textual del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i de papirologia grega a la Universitat de Barcelona i catedràtic de papirologia i paleografia grega al Pontificio Istituto Biblico de Roma. Fundador i director de la revista Studia Papyrologica , de la col·lecció “Papyrologica Castroctaviana” (1967), i de la sèrie “Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica” (1991), entre els seus llibres cal citar: Las tres categorías estéticas de la cultura griega (1960), Cartas cristianas griegas del siglo V (1963), "Nomina sacra” in papyris graecis saeculi III neotestamentariis (1970), El Nuevo Testamento en las versiones españolas (1982), Basili de Cesarea, Sobre l’Esperit Sant (1991), Papiros literarios griegos del fondo Palau-Ribes (1993), Los primeros testimonios del Nuevo Testamento (1995) i, amb J.M.Bover, Nuevo Testamento trilingüe (1977). Fundà a Sant Cugat del Vallès un Seminari de Papirologia amb un fons de més de 2 000 papirs (col·lecció Palau Ribes).
Josep O'Callaghan i Martínez
© Fototeca.cat
Escripturista i papiròleg.